La senzillesa ens humanitza

Ja podem dir que estem ben encaminats a la recta final de l'estiu. No pel temps que fa, sinó pel que ens queda per arribar a mitjans d'agost que és quan la cosa comença a anar a menys. Aquest estiu però no és gaire habitual, no és "normal" podríem dir com si la paraula normal sabéssim què significa, i això ens permet de ampliar la nostra curiositat. La meva, en particular, em va portar a que una tarda en la que estava distret amb la meva petita per un petit moment la meva atenció girés cap a un altre sentit. Em vaig topar, al facebook, amb un acte de una senzillesa extrema però que desprenia una dosi d'humanitat infinita. Resulta que aquell dia, els nens i nenes d'unes activitats d'estiu a Sant Feliu de Guíxols havien sortit en bicicleta però els havia atrapat la pluja, i una veïna els va convidar a aixuplogar-se - no se si el meu català passarà per vàlid però els errors en aquest escrit li donen un caire especial- al seu porxo. 

És molt probable, que tothom - no sé si sereu alguns, si us podré comptar amb els dits de la mà, o si pel contrari em sorprendré i d'això en faràn una pel·lícula- qui llegeixi aquest escrit pensi que és una de les coses més que passen a diari. Doncs té raó, però precisament per això sovint passen desaparcebudes. I és que com diu el foraster, hi ha molt bona gent per Catalunya, i pel món també. La diferència és que qui ho explica i agraeix el que una veïna els permeti de passar una estona al seu porxo per protegir-se reconeix a l'altra persona i dona als nens i nenes que participen d'aquesta activitat d'una humanitat que poques vegades tindran l'oportunitat de gaudir. Pel que em consta, això a l'Espai La Milana - l'entitat formada per dues emprenedores de St. Feliu de Guíxols- és un habitual, i precisament destaquen per donar un valor a aquells petits detalls que fan de la vida una experiència màgica i especial. Tots aquests nens i nenes hauran viscut en primera persona com la hospitalitat, el reconeixement i l'agraïment esdevenen un motor per afrontar la vida i els conflictes que ens esperen. 

Arribats a aquest punt, només afegir que precisament aquest fet em va fer reflexionar sobre la gestió alternativa de conflictes i la mediació. Sovint quan observo qualsevol procés de mediació o quan em sento a parlar sobre com gestionar conflictes m'adono que el posicionament previ és el que determina com treballarem aquell conflicte. Sota el meu punt de vista, això no hauria de ser així i hauríem de tornar a la senzillesa. A buscar aquells elements que ens acosten a l'altre, que ens humanitzen i que ens donen una direcció comuna. Per això, crec que els petits detalls que sovint passen desaparcebuts amaguen un aprenentatge i reflexió del que podem millorar com a persona. Gràcies a La Milana per cuidar les persones amb tant d'amor, per tenir en compte aquells persones que poden donar sentit al aprenentatge dels nens i nenes i per donar-nos als que els observem la oportunitat de fer-nos grans amb ells. Segurament recordaré per molt de temps aquesta petita anècdota, i amb sort em farà millor professional. A la resta us convido a deixar-vos sorprendre pel que fan els altres, i si podeu fer l'excercici de explicar-ho als altres. Veureu com feu màgia, i la vida és això. 

Foto escrit extreta de la pàgina web Espai La Milana.