Autors: Xavier Pastor i Eduard Carrera
Avui dimarts a
la tarda, a la Casa de Cultura de Girona, participem en un debat organitzat per
Esquerra Republicana de Catalunya per parlar de les repercussions que provoquen
les activitats d'oci nocturn a la ciutat i concretament del soroll ocasionat
que molesta les persones que dormen.
D'entrada, com
a conflicte, sembla que els interessos dels que, d'una banda, volen fer negoci
i gaudir de la nit passant-ho bé -els propietaris i usuaris dels locals d'oci-
i, de l'altra, aquells que pateixen els sorolls associats a aquesta activitat
-els veïns que volen dormir- siguin aparentment incompatibles, i més si es
donen en un mateix espai i en un moment en el que generalment preval el
descans.
En aquest debat, entenem que hem estat cridats a parlar des de la
prevenció, gestió i Resolució de conflictes. Enfront d'aquesta situació, ens
tocarà explicar i mostrar com aquests interessos aparentment incompatibles es
poden superar si les persones, organitzacions i institucions implicades i
afectades es comprometen i participen en processos per abordar i tractar el
conflicte afavorint les condicions per trobar acords i generar consensos que
satisfacin totes les parts.
Així, de què
parlarem a la xerrada d'avui? Bàsicament presentarem 7 idees i elements clau
per a superar aquest tipus de situacions, tenint en compte que la realitat
avala que aquests plantejaments ofereixen resultats.
Quines són
aquestes 7 idees clau? De forma molt resumida, quasi telegràfica, ja que del
que es tracta és que vinguin a l'acte i ens escoltin: 1) Tenir clar que estem
davant d'un conflicte i que si no l'abordem, el que segur que pot passar és que
cada vegada sigui més difícil tractar-lo, ja que les posicions estaran més
allunyades; 2) És tan important el motiu que l'ha generat com els comportaments
i els processos seguits per solucionar-lo. La realitat ens diu que quan més
poder tenen les persones per parlar del problema i de la forma de fer-ho, més
possibilitats hi ha de solució; 3) Un conflicte és i varia en funció de les
seves característiques. No és exactament igual si es produeix en una ciutat que
en un entorn rural. Ni tampoc si estem parlant d'un problema de carrers o de
serveis socials; 4) No sorgeix de la nit al dia. Malgrat que estem acostumats a
percebre-ho així pels mitjans de comunicació. Hi ha un històric, un abans i un
després. Cal que passin coses que allunyen les posicions dels uns i dels altres
i dificulten el diàleg per l'aparició del conflicte. En conseqüència, per
solucionar-ho, n'hauran de passar unes altres, acostar-se per parlar; 5) Hi ha
més actors dels que aparentment creiem amb capacitat de problematitzar i
resoldre la situació: els implicats, els afectats i els interessats. És
primordial identificar-los i fer-los participar; 6) Cal passar de les posicions
a favor o en contra d'una o altra cosa, i aconseguir que tothom expliqui els
seus interessos, només així es podran trobar els punts en comú; i 7) Es fa
necessari dissenyar i posar en marxa un procés i un espai de diàleg integrador,
específic i continu sobre el problema, un pacte (un compromís), un pla (amb
actuacions a curt, mig i llarg termini), que integri i faci compatible les
necessitats dels uns i altres i fomenti la creació d'alternatives adequades per
al lloc o àmbit del conflicte.
Portar a la
pràctica aquest treball no és fàcil, però com totes les activitats humanes és
possible. Si a tot el que hem dit, s'afegeix una actitud positiva i es té un
pla, no només s'assoleixen solucions satisfactòries, sinó que a més es mantenen
en el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada