dimecres, 21 d’agost del 2013

Un mundo lleno de oportunidades

Andando por cualquier rincón, observando lo que te rodea y estando atento a los pequeños detalles puedes distinguir que una coordenada básica en la vida de las personas son los conflictos. Quizás, empujados por el contexto actual donde la crisis económica, de valores, la falta de trabajo y oportunidades-los más grandes pero también los más jóvenes-, la crisis del estado del bienestar, y sobre todo la incertidumbre nos dotan de un seguido de experiencia negativas que nos llevan a pensar en negativo. En otras palabras, se convierte en el más normal del mundo el hecho de dejarnos llevar por el pesimismo. Pero la realidad es que el conflicto es algo positivo, indica que se está produciendo un cambio y este necesariamente no es peor sino que se produce ante las necesidades de los seres humanos de avanzar y sobreponerse a las dificultades.

Todo esto no es nuevo, a lo largo de la historia las hipótesis pesimistas se han entrelazado con aquellas hipótesis más positivistas, produciendo diferentes teorías y debates que han terminado por provocar épocas donde predominaban unas u otras. ¿Cuál es pues, la verdad? Desde mi punto de vista no me centraría en qué es mejor, sino con aquella con la que cada uno se encuentra más cómodo o nos permite avanzar. Para mí, es importante tener la certeza de que las cosas siempre pueden mejorar y que los conflictos se producen por cambios o retos que nos aparecen en nuestra vida cotidiana. Detrás de todo ello nos espera un mundo lleno de oportunidades. Por el contrario, si nos centramos en que todo puede ir a peor, nos adentraremos en un mundo lleno de sombras y penumbras en el que cualquier cosa que hagamos nos perjudicará enormemente. Esto provocará que veamos demonios en nuestro entorno, y que aquellas personas que pasan por nuestra vida en ese instante concreto las vemos distorsionadas y percibimos que nos quieren hacer daño.

Dicho esto, en las últimas semanas he descubierto dos noticias que me demuestran que el cada día surgen oportunidades, ya veces cuando menos las esperas. Por un lado, las últimas semanas en los periódicos se comenta que Israel y Palestina están poniendo en marcha otro proceso negociador. Este conflicto arrastra un pedazo de historia que condiciona fuertemente cualquier negociación, por mucho que la mejor de las voluntades sea la que aparece en los titulares de los periódicos - Israel y Palestina se sientan para negociar el fin del conflicto - y parezca que esta vez si que es la buena. Mi experiencia me dice, que deberán cambiar muchas cosas para que realmente esto sea así. Quizás esto refleja un punto de vista pesimista pero nada más lejos de la realidad, ya que el simple hecho de que estos dos actores - Israel y Palestina-se sienten uno frente al otro ya es de por sí una oportunidad inmensa. ¿Qué pasaría si por arte de magia surge la posibilidad de que se resuelva este conflicto? Según los periódicos no sería una idea disparatada. Por otra parte, hace pocos días surgió en la prensa la noticia de que en Bangladesh se están haciendo muchos esfuerzos para erradicar la pobreza del País. Esto no ha ocurrido, pero sí que ha evolucionado de manera espectacular. Incluso han sorprendido a las Naciones Unidas, aunque estas fueron la institución encargada de redactar los Objetivos del Milenio que perseguían precisamente la erradicación de la pobreza, y que marcaba el rumbo a seguir aquellos países que tenían en común esta problemática. Imaginaos si eso no es magia. Una institución que marca unos objetivos, y que se sorprende de que alguien se aproxime, aunque sea de lejos.


Esto me lleva a reforzar aún más la idea de que vivimos en un mundo lleno de oportunidades, y que sólo falta que cambiamos la mirada con la que observamos la realidad. Los conflictos, si sabemos gestionarlos, devendrán oportunidades para avanzar a un futuro mejor. Sólo hace falta paciencia, formación y voluntad. Hacer cosas diferentes a las que estamos acostumbrados.

dilluns, 19 d’agost del 2013

Un món ple d'oportunitats

Caminant per qualsevol racó, observant el que t'envolta, i estant atent als petits detalls pots distingir com una coordenada bàsica en la vida de les persones son els conflictes. Potser, empesos per el context actual on la crisi econòmica, de valors, la manca de feina i oportunitats -pels més grans però també pels més joves- , la crisi de l'estat del benestar, i sobretot la incertesa ens doten d'un seguit d'esperiències negatives que ens porten a pensar en negatiu. En altres paraules, esdevé el més normal del món el fet de deixar-nos emportar per el pessimisme. Però la realitat és que el conflicte és quelcom positiu, indica que s'està produint un canvi i aquest necessariament no és a pitjor sino que es produeix davant la necessitats dels essers humans d'avançar i sobreposar-se a les dificultats. 

Tot això no és nou, al llarg de la història les hipotesis pessimistes s'han entrellaçat amb aquelles hipotesis més positivistes, produint diferents teories i debats que han acabat per provocar èpoques on predominaven unes o altres. Quina és doncs, la veritat? Des del meu punt de vista no em centraria en quina és millor, sino amb aquella amb la qual cadascú es troba més comode o ens permet avançar. Per mi, és important tenir la certessa que les coses sempre poden millorar i que els conflictes es produeixen per canvis o reptes que ens apareixen en la nostra vida quotidiana. Darrera de tot plegat ens hi espera un món ple d'oportunitats. Per contra, si ens centrem en què tot pot anar a pitjor, ens endinsarem en un món ple d'ombres i penombres en el qual qualsevol cosa que fem ens perjudicarà enormement. Això provocarà que veiem dimonis en el nostre entorn, i que aquelles persones que passen per la nostra vida en aquell instant concret les veiem distorsionades i percebem que ens volen fer mal.

Dit això, en les últimes setmanes he descobert dues notícies que em demostren que el cada dia sorgeixen oportunitats, i a vegades quan menys les esperes. Per una banda, les últimes setmanes als diaris es comenta que Israel i Palestina estan engegant un altra procés negociador. Aquest conflicte arrossega un tros d'història que condiciona enormament qualsevol negociació, per molt que la millor de les voluntats sigui la que apareix en els titulars dels diaris - Israel i Palestina s'asseuen per negociar la fi del conflicte - i sembli que aquesta vegada si que és la bona. La meva experiència em diu, que hauràn de canviar moltes coses perquè realment això sigui així. Potser això reflecteix un punt de vista pessimista però res més lluny de la realitat, ja que el simple fet que aquests dos actors - Israel i Palestina- s'asseguin un davant de l'altra ja és per si mateix una oportunitat inmensa. Què passaria si per art de màgia sorgeix la possibilitat de que es resolgui aquest conflicte? Segons els diaris no seria una idea disparatada. Per altra banda, fa pocs dies va sorgir a la premsa la notícia que a Bangladesh s'estan fent molts esforços per erradicar la pobresa del País. Això no ha passat, però si que ha evolucionat de manera espectacular. Fins i tot han sorprès a les Nacions Unides, tot i que aquestes foren la institució encarregada de redactar els Objectius del Mileni que perseguien precisament l'erradicació de la pobressa, i que marcava el rumb a seguir aquells països que tenien en comú aquesta problemàtica. Imagineu-vos si això no és màgia. Una institució que marca uns objectius, i que es sorprèn de que algú s'hi aproximi, encara que sigui de lluny. 

Això em porta a reforçar-me en la meva idea de que vivim en un món ple d'oportunitats, i que només falta que canviem la mirada amb la qual observem la realitat. Els conflictes, si sabem gestionar-los, esdevindran oportunitats per avançar a un futur millor. Només cal paciència, formació i voluntat. Fer coses diferents a les que estem acostumats.