dissabte, 22 de setembre de 2012

Un salt endavant

Fa aproximadament uns 3 anys estava pensant en la possibilitat de fer un postgrau. Feia un temps que havia començat a treballar en un projecte molt il·lusionant i semblava que havia recuperat la màgia al dedicar-me a allò que em feia feliç. A més aquell estiu, el Juliol de 2009, havia estat fent un curs que es deia "aprèn a resoldre conflictes". És cert, que quan la teva feina es basa en la gestió de conflictes en comunitats de veïns alguna cosa has de fer per aprendre'n més. Però el que no sabia és que això seria l'inici d'un salt endavant en la meva vida.

En ocasions la sort o bé la vida et porten a descobrir petits tresors que fins aquell moment no sabíes que existissin. Després de uns quants anys en els quals no semblava tenir un rumb fix, viatjant, descobrint-me a mi mateix, cuidant dels altres i fent feines que no m'omplien, em vaig trobar davant d'un miratge. Per aquestes dates m'estava plantejant la possibilitat d'accedir al postgrau en Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària de la UdG, però tenia dubtes perquè no sabia a on em portaria el meu futur. Tot i així després de pensar-ho molt, i gràcies als ànims d'un company de feina que s'hi havia apunta't vaig decidir fer el pas. Al fer-lo vaig pensar, que sigui el que déu vulgui. A veure què passa.

I el que va passar, és el següent. Van començar a passar coses a la meva vida, i casualment eren totes aquelles que tothom es planteja en un moment determinat de la seva existència. Arriba un punt en el qual tot ésser humà necessita un estímul per aconseguir tot allò que tenia en ment. Millorar la teva carrera professional, escriure articles al diari, fer un projecte amb molt de futur, trobar l'amor,... Sempre recordaré aquell any de postgrau com una de les millors experiències que mai hagi viscut. Llegir els apunts, intervenir en el fòrum per comunicar-te amb els companys, anar esdevenint expert en resolució de conflictes, l'aprenentatge al costat d'un grup de professors immillorable, la complicitat amb els companys, el riure sà que provoca veure que t'has connectat a la 1 de la matinada per intervenir en el fòrum i treure el que portes dintre,...Però el que més recordaré d'aquell any és tot el que hi ha darrera. El tracte amb el director del postgrau, les presencials amb els companys, el quedar-nos a dormir a l'alberg, els sopars, els dinars,...En definitiva, el que vaig arribar a disfrutar. 

Hi ha pocs postgraus tan humans i que no tan sols et converteixin en un expert en un camp professional sinó que facin de tu una persona millor. Potser no n'hi ha per tant però que recordis que a l'alberg, on sempre erem uns quants, els 3 homes que ens hi quedàvem portessim la maleta del mateix color i ho facis amb un somriure significa que va ser especial. El proper dimecres 26 de Setembre tens l'oportunitat de coneixè'ns ja que oferim una xerrada per presentar la 8a edició. Si vols venir t'esperem a la seu de la Fundació UdG (Plaça Jordi de St. Jordi, mercadal) a les 18 hores. T'explicarem els secrets que fa d'aquest un postgrau tan especial. I això t'ho diu l'actual coordinador del postgrau.

diumenge, 9 de setembre de 2012

Davant del mirall d'una reunió de veïns


Davant del mirall d'una reunió de veïns


Observant una reunió de veïns des de davant del mirall podríem veure com la majoria de persones que hi participen, siguin organitzadors- administradors de finques, junta de propietaris, veïns, etc- o assistents, sempre focalitzen el seu temps i energia en els temes que ocupen l'ordre del dia, sense parar atenció a la resta de detalls tant o més importants que aquesta. Els rols que adquireix cadascú davant del grup, els incentius dels diferents actors, els factors i causes dels conflictes que a vegades es tracten o es generen, les variables i indicadors que tenen un alt percentatge de correlació en els conflictes, i les probabilitats de que la redacció de l'ordre del dia hagi generat expectatives o conflictes per si mateixa.


Podríem dir que les reunions de la comunitat de veïns són un reflex que alhora permet l’observació de la realitat objectiva d'una comunitat. Això vol dir: 1) que falta un anàlisi de la realitat subjectiva -aquesta té a veure amb la part emocional de les persones i la seva satisfacció-, i 2) que la gent que hi assisteix té una única finalitat, parlar dels temes de l'ordre del dia, però cadascú amb una particularitat: tothom ho fa des de la seva percepció. És a dir, tots defensen els seus interessos.

Arribats a aquest punt. Quin son els incentius dels actors principals d'aquesta comunitat en la reunió? Els administradors de finques volen tractar tots els punts de l'ordre del dia i arribar a un acord el més ràpid possible, fer una bona feina per assegurar maximitzar els beneficis, la continuïtat en la seva gestió i resoldre tot el que se li planteja ja que segurament millorarà el seu prestigi i probablement augmentarà el número de clients a llarg termini. Els propietaris volen que s'aprovin els temes sempre i quan es tinguin en compte els seus interessos, volen que prevalguin els seus criteris per damunt de la resta, i volen que l'administrador atengui a les seves demandes. Finalment, els llogaters que no hi solen assistir, però que en alguns casos hi estan omnipresents al ser protagonistes dels conflictes que s'hi tracten, no tenen cap incentiu per assistir a les reunions o responsabilitzar-se per les qüestions comunitàries que afecten a la resta de veïns i a la comunitat. El seu incentiu és sentir-se el màxim satisfets a casa seva i a l’escala, conscients que les decisions les prenen els propietaris.

Aquesta diferència d’incentius entre uns i altres provoquen que al llarg del temps, i fruit de la convivència diària, apareguin factors i causes que predisposin i causin els conflictes que tots sabem que es donen en qualsevol comunitat: sorolls, problemes de convivència i de relació entre veïns, escales on la neteja esdevé motiu d’enfrontament, problemes amb animals domèstics, edificis on no es cuiden i no es respecten els elements comuns, blocking, etc. Com si d’una formula matemàtica es tractés, en les comunitats observem com s’hi barregen diferents factors i causes dels conflictes. Per aprendre a gestionar-los haurem de tenir en compte el grau de correlació entre les diferents variables que els generen, i sobretot serà indispensable esbrinar quin és el seu cost. Per fer-ho, hauríem de ser capaços d’abstreure’ns de la realitat objectiva que estem observant en qualsevol reunió de comunitat de veïns, i ser capaços de veure aquells petits detalls que passen desapercebuts a simple vista. En definitiva, analitzar la realitat subjectiva que se’ns escapa de les mans a simple vista o en queda oculta.

Una fórmula per fer-ho serà evitar allò que se’ns dóna tant bé a les persones i que a la mes mínima oportunitat fem. Em refereixo a actuar i a buscar d’entrada, sense una anàlisi exhaustiva, un mecanisme o procediment per resoldre el conflicte. En aquests casos només posarem un petit pedaç que a llarg termini serà l’excusa perquè sorgeixi un altre conflicte o es reprodueixi de nou. En el seu lloc, proposo fer-nos la pregunta correcte. Una pregunta o preguntes simples, però que ens permetin anar directament a l’objectiu, que no és un altre que el d’observar bé el conflicte des de l’altra banda del mirall, des del reflex que produeix el mirall de la nostra imatge i la dels altres. Aquell mirall que reflexa les emocions, que ens mostra nítidament el cost del conflicte, el rol de cadascú, els indicadors que ens permetran avaluar el grau de satisfacció, els incentius que estan en joc, les probabilitats en cada estadi del conflicte, la correlació entre diferents variables, i tots aquells petits detalls que sumats ens donen la fórmula exacte per resoldre la situació.

La diferència entre dues formes de resoldre el mateix conflicte és el grau d’observació de les dues realitats que es donen en un acte tan quotidià com és una reunió de comunitat de veïns. Si voleu aprendre a resoldre conflictes amb èxit heu de començar per fer-vos la pregunta adequada i estar disposat a veure reflexada la realitat des de tots els angles.